Per què les emocions i l'estrès afecten el nostre sistema digestiu i a la inversa?
Aquesta connexió del cervell i el sistema digestiu és a través del nervi vago. És el nervi més llarg del cos, forma part del sistema nerviós parasimpàtic, connecta des del cervell amb tots els òrgans del cos: pulmons, cor, estómac, intestí, pàncrees, fetge, ronyó, vesícula i té una activitat bidireccional. Per altra banda, a la microbiota també hi ha receptors que llegeixen els neurotransmissors del nostre cervell. I si hi ha inflamació es transmet. Així com la pròpia disbiosis, dèficits de bacteris, quan baixen generen desestabilització.
El que us vull compartir avui, són observacions a la consulta en relació amb aquest estret lligam bidireccional:
Cervell >> sistema digestiu
En aquesta direcció, observem estats nerviosos:
· episodis d'estrès laboral o personal
· rutines intenses
· vivència continuada en estat d'alarma
· menjar ràpid i de pressa
Sistema digestiu >> cervell
En l'altra direcció, observem que el mateix malestar digestiu pel desequilibri que hi ha, afecta anímicament.
Moltíssimes persones que pateixen digestivament, arriben anímicament molt fluixetes. L'intestí no absorbeix prou bé els nutrients, hi ha inflamació, el sistema immune no està prou fort i això evidentment afecta en l'estat emocional de la persona.
Són estats que desgasten moltíssim:
· hi ha un foc per apagar
· no saben què fer amb la dieta: què menjar sense que empitjori
· no tenen prou energia pel dia a dia
· es poden aïllar socialment pel malestar o les alteracions en l'hàbit intestinal
És important empatitzar que quan no estem bé, cal parar, baixar el ritme, escoltar. Entendre que tenim la màquina que ens dona gasolina per reparar i no podem exigir-li més del que pot fer tal com està. I, per altra banda, analitzar què ha passat, és a dir, trobar el desencadenant emocional si hi és.
Demanar ajuda per donar perspectiva al que ens passa. I aquesta ajuda ha de ser bidireccional:
· intervenir en l'equilibri digestiu
· recolzar la part psicològica
