Escoltem el nostre cos: el senyal de la gana
El cos és savi i té senyals homeostàtics: com la gana o el dolor, entre d'altres, que serveixen per avisar que hi ha unes necessitats a atendre. És una cosa molt natural i bàsica, però aquest enllaç de connexió amb nosaltres es pot haver trencat o perdut.
El dia a dia ens va allunyant de la connexió amb el nostre propi cos. També hi poden haver influït aprenentatges fets que han generat males interpretacions d'aquests senyals, o bé, s'hagin desregulat per no atendre'ls com a tal.
Saber interpretar la gana
La gana és un senyal "real" que indica que hi ha necessitats d'energia i nutrients.
No té sentit arribar als àpats sense gana o bé programar els àpats sense tenir en compte la gana. En aquest cas, pot haver desregulat aquest senyal.
El dejuni, el recurs per regular la gana
El #dejuni ens serveix per regular i descobrir la gana real, però, si per nosaltres és anar comptant hores, genera angoixa i alarma, tampoc tindrà sentit. Caldrà fer-ho progressivament perquè hi hagi una adaptació metabòlica i psicològica.
Tenim reserves per sobreviure, però el fet de menjar molt seguit durant el dia, fa que el nostre cos no tingui opció a utilitzar les reserves, i que amb el temps si un dia ho necessita, no sàpiga com fer-ho, es bloquegi i llavors aparegui el que coneixem com "Pájara".
El dejuni és un estat molt primitiu que s'ha anat modificant amb la nostra evolució i l'abundància d'aliment.
De forma natural, ja fem dejuni a la nit. Quan ens llevem, podem avançar amb el dia sense necessitat de menjar, i l'ideal seria esperar que aparegués la gana i adaptar-ho al nostre context laboral, i no al revés.
Parlem de gana "real" quan hi ha necessitat d'aliment per necessitats fisiològiques, que cal diferenciar de l'"emocional", que apareix quan hi vinculem les emocions. Aquesta confusió de senyal, és el primer que cal identificar, i seguiríem per atendre aquestes emocions.
És bàsic escoltar i connectar amb el que ens dius el nostre cos, ja que ens donarà informació de qualitat per millorar la nostra salut i el nostre benestar.